Pastís de poma ben regat amb licor

Aquesta recepta és treta del llibre “Thermomix, un nuevo amanecer”.

 La vaig fer fa uns quants dies, i quan vaig arribar al punt de tirar-hi el brandi em vaig adonar que no en tenia. I vaig mirar tots els culs que tenia a l’armari de les ampolles i el licor de cafè va ser el candidat ideal. Potser també hagués quedat bé amb anís, però era massa típic. 

Aquest pastís l’he fet vàries vegades i sempre ha estat un èxit rotund. És molt lleuger, i encara que t’hagis posat “com un bacó” durant l’àpat, sempre hi ha un foradet per un trosset de pastis. 

 INGREDIENTS 

5 pomes reineta (les grogues) 

125g de mantega 

2 iemes 

1 ou sencer (sense closca, clar) 

150g de sucre (amb un pico per fer-ne sucre llustre) 

Un sobre de llevat químic (Royal) 

170g de farina 

1 xorret de licor de cafè (a la recepta original posa brandi) 

Un pessic de sal 

 PREPARACIÓ 

Pelem les pomes i les tallem a quarts. Els hi fem uns talls al llarg (sense arribar a baix), i les reservem. 

Posem al vas les iemes, l’ou i els 150g de sucre, i ho programem 2 minuts a temperatura 40º i velicitat 4. 

Hi afegim la mantega i el licor de cafè (un bon raig, no sigueu ràncis!) i ho barregem 1 minut a velocitat 4. 

Quan estigui ben batut, hi afegim la farina, el llevat i la sal. Programem 30 segons a velocitat 4. Quedarà una massa bastant espessa, 'que no cunda el pánico', que és normal!

Tirem la massa en un motlle d’aproximadament 30 cm de diàmetre. Si és un motlle desmontable va millor. Però jo ho faig amb un motlle de gelatina que em va regalar l’àvia. En aquest cas, a l’hora de treure el pastís haurem d’esperar una mica més, no fos cas que se’ns trenqués. 

Agafem la poma que hem tallat al principi i la posem, amb tota la gràcia que puguem, sobre la pastarada que ja hem posat dins el motlle. 

Que els talls fet a la poma quedin cap amunt. La poma es courà millor, i farà molt de goig! 

Preescalfem el forn a 180º, i hi posem el pastís durant 30 minuts. Per veure si està cuit, ho punxem amb un pinxo i si surt net (i sec) és que està cuit. Sinó, ho deixem una mica més, fins que ho trobem cuit. Això si, hem d’intentar no obrir gaire el forn per veure si està cuit. Amb els canvis de temperatura, el llevat pot fer “pluf!”, i pot fer que enlloc de tenir un pastís tingueu una galeta amb trossets de poma incrustats. 

Quan estigui cuita, la treiem del forn i la deixem refredar una mica. La desemmotllem i hi tirem per la superfície una mica de sucre llustre a través d’un colador. El sucre llustre el podem fer amb la mateixa Thermomix abans de començar el pastís (per no haver de rentar el pot dos cops, que fa molta mandra!). Per fer-ho, només cal posar un grapat de sucre dins el pot i durant uns segons, batre progressivament de velocitat 7 a 9, vàries vegades (fins que veieu que queda un sucre llustre ben maco). 

NOTA MENTAL: Si formeu part del col·lectiu analògic sense Thermomix no us deprimiu. Bateu primer les iemes i l'ou amb el turmix. Que quedin ben batudes (amb moltes moltes bombolletes. Com més batut quedi, més esponjós quedarà el pastís). Després ho barregem amb la mantega, les iemes, l'ou, el sucre, el llevat, la farina, el licor i la sal. I ho passem pel turmix fins que quedi una pastarada ben homogènia. La resta, es fa tot tal i com diu la recepta (el sucre llustre també el podeu fer amb el túrmix!). 

Espero que us agradi. 

Bon profit!!!!!

Pizza cazzo-lana

Avui us proposo una pizza casolana! És molt fàcil de fer i quedes molt bé si tens convidats!

Aquesta que us proposo  la vam fer amb un pim-pam un dia que, d’imprevist, van venir uns amics a sopar. Un d’ells és italià i va dir que no era una pizza, sinó una focaccia. Però que éra bona igualment.

En realitat a nosaltres, que sóm més aviat provincians i no tenim el paladar que tenen els italians com Buitoni o Tortellini, ens és igual si és una pizza o una focaccia. Teniu l’èxit assegurat igualment!

Per 3-4 persones està molt bé.

                Per la massa:

- 200g de llet sencera
- 50g d’oli
- 1 cullaradeta de sal
- 2 cullerades de llevat sec (a la recepta original posa una nou de llevat premsat. Els 25 grams d’una pastilla de llevat fresc del mercadona haurien de ser més que suficients, tot i que no ho he provat mai).
- 400g de farina

Pel condiment:

- Tomàquet triturat
- Pebre
- Un paquet de formatge laminat (el que més us agradi)
- Un paquet de formatge ratllat (també, com us agradi. A mi m’hi agrada el que és per pasta, perquè no es fon i queda cruixent)

- Ceba
- Bacon tallat a trossets
- Anxoves

- Gírgoles tallades a tires
- Olives negres
- Brie 

- Mozzarella en bola  
- Sobrassada
- Mel
- Orenga

Preparació:

Afegiu la llet i l’oli al vas i programeu un parell de minuts a temperatura 40º i velocitat 2.

Tireu-hi el llevat i la farina i amassa 3 minuts a velocitat espiga.

Uneu-vos les mans d’oli i unteu també una safata de forn. Agafeu la massa del vas i esteneu-la sobre la safata. Que quedi ben fina, que després creixerà! (estirar-la no és una feina fàcil. La massa agafa bastanta força i costa estirar-la perquè es contrau. Si la insulteu costarà igual, però us desfogareu).

Ja podeu posar-hi la substància a sobre!

La que vaig fer porta una base de tomàquet triturat (amb una mica de pebre) i  làmines de formatge per tota la pizza. I està dividida en tres parts: una de bacon, formatge ratllat, ceba i orenga; una d’anxoves, gírgoles tallades a tiretes i formatge ratllat i orenga; i una altra de mozzarella (d’aquella en bola, tallada a làmines gruixudes), brie, sobrassada, olives, orenga i mel. La mel i les anxoves s’han d’afegir 3 minuts abans de treure la pizza del forn.

Un cop condimentada, ja podeu posar-la al forn preescalfat a 250º, que també pujarà. Quan hagueu posat la pizza, baixeu la temperatura a 225º i espereu a què es cogui. Amb uns 15 o 20 minuts estarà cuita (esteu al cas, que no us cremi, que cada forn és un món!). 

Bon profit!